Hola a totes les persones de l’hospital: metges, infermers/es, operaris de la neteja,... i pacients en especial del Covid-19.
Nosaltres som una família de la veïna Manresa. És una pena com ens trobem ara mateix aquí i a tot el món amb aquesta pandèmia. És per això que volíem enviar-vos quelcom que us fes pensar en altres coses i distreure-us una estoneta.
Fa dos setmanes us vam enviar el conte de “El peix parlant”, i la setmana passada un dibuix d’un barco xulíssim. Si us han arribat esperem que els hagueu gaudit. El petit de la casa, el Guillem (7 anys), aquesta vegada ha dibuixat un tren ràpid que viatja en la direcció del sol, com si no volgués mai que el dia s’acabés. I ho fa creuant un riu per sobre d’un pont. Us imagineu poder estar dins aquest tren, sense preocupacions de cap mena, amb unes vacances per endavant amb la família...?
El Guillem deixa que cadascú entengui el sentit del dibuix segons un mateix ho vegi... Jo, en Daniel, que soc el pare, penso que tenir unes metes que complir, o un propòsit, ens ajuda a centrar-
nos i dirigir els esforços en una sola direcció. Seria com el tren del dibuix que viatja a tota velocitat en direcció al sol, desitjant que mai s’acabi el dia. És com quan els nens s’ho estan passant pipa, però és l’hora de sopar... no volen anar a sopar perquè saben que així s’acaba el temps de jugar.
