Gràcies Ariadna

CARTES QUE CUREN:

T’escric aquesta carta a tu, a tu amic meu encara que no et conegui. I et dic amic meu perquè et sento molt a prop.

Per això vull que sàpigues que jo et considero el meu amic, perquè vull donar-te ànims i dir-te que no perdis l’esperança i que no deixis de lluitar amb totes les teves forces.

Entre tots segur que guanyarem i podrem véncer  aquest  horrible virus. Jo em quedo a casa per ajudar a què no s’escampi més però penso amb tu i amb tots els que  estan sols per tenir els seus familiars ingressats i no poder estar amb ells.

Segur que tots els que t’estimen  els agradaria estar al teu costat en aquests moments tan difícils. No deixis de pensar en ells, i en les bones estones que heu passat junts. Això t’animarà molt i et farà ser més fort contra el virus.

Quan tot això passi, i tu puguis tornar a la teva vida normal, m’agradaria molt conèixer-te i que em diguessis que la meva carta t’ha fet més fort i t’ha ajudat a véncer aquest horrible virus.

Espero haver-te dibuixat  un somriure i no deixis de lluitar. Tots estem amb tu. Tot sortirà bé!!!

Moltes gràcies

Gràcies Omaima

CARTES QUE CUREN

Hola! Sóc l’Omaima, tinc 13 anys, però aviat en faré 14, el dia 25 d’abril. Visc a Balaguer i estudio a l’escola Vedruna Balaguer. En el meu temps lliure m’agrada estar amb les meves millors amigues, la Marta, l’Iris i la Yuliana, també m’agrada ballar i escoltar música i de vegades faig esport.

Bé, només volia que sapiguessis que la gent sempre passa per algun moment dur en aquesta vida i al cap i a la fi sempre se n'acaben sortint. Jo, per exemple, de petita, vaig estar a punt de morir, doncs perquè tenia un forat al cor, però els metges i els meus pares no ho havien percebut, ho van detectar als dos anys, això significa que el forat es va anar fent gran. El dia que em van ingressar a l’hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona, no vaig tornar a veure el carrer fins als tres anys. Ningú de la meva família esperava que visqués, ja que estava en condicions de morir, però mira, aquí estic! 

El que van fer els metges va ser operar-me i tapar el forat amb una placa, segons els meus pares, l'operació va durar 8 hores.

La meva família no tenia més esperances, van continuar al meu costat minut a minut. Et dic això perquè  sàpiguis que no ets l’única persona en el món que passa per un moment dolent a la seva vida i que encara que segurament estàs aïllada  de la teva família, ells sempre et tenen present. Estàs malalta però tens la família a fora esperant-te amb moltes ganes de veure’t i moltes forces per animar-te.

Espero i desitjo que te’n surtis d’aquesta com segurament te n’has sortit de moltes, i que si tingués l’oportunitat de conèixer-te i donar-te una abraçada i recordar-te que tot anirà bé, estaria molt bé, perquè a  les persones de vegades només ens cal recordar que ens estimen moltíssim i que tot anirà bé.

Molt ànims i espero que et recuperis aviat, i recorda que d’aquesta també te’n sortiràs, una abraçada ben forta. Fins aviat!

Gracias Marco y Enzo

Hola! Os adjuntamos el dibujo de Marco y Enzo para animar a todo el personal que trabaja día a día duramente para conseguir que la gente que entre al hospital, salga lo antes posible y vuelva a sonreír.

Ánimos!

Moltes gràcies David

Bon dia,

Sóc el David Simorra i tinc 9 anys. He fet una petita història pels nens de la planta de pediatria. 

I un dibuix d. un arc iris

Gràcies per deixar. m. ho enviar.

Maria. Gràcies

Bon dia, 

     Em dic Maria i tinc 9 anys. Us vull donar les gràcies per tot el que esteu fent aquests dies, sou uns herois. Volia enviar-vos molta força per a que continueu així.

  He fet un dibuix per que sé que tots junts ho aconseguirem. 

  Molts petons i una abraçada molt forta per vosaltres i tots els malalts que estan solets. Nosaltres pensem amb ells.

Gràcies Carlos

Cartes que curen

Hi he estat donant voltes i, em pregunto com deu estar la gent que ara mateix està aïllada o directament infectada?

Jo, des de dins del meu cor, els dono tots els ànims possibles i espero que els vagi tot bé. Els desitjo, a les persones que vegin això, que no perdin els ànims, que encara que la gent del seu voltant, com familiars i amics, no estan al seu costat, estan preocupadíssims per ells. Si us concentreu, notareu que sí que hi són, no es mouen del vostre costat.  Així que és important que no perdieu l’esperança. Ja veureu que quan torneu a casa us abraçaran fort i us sentireu molt feliços. Ja ho veureu, ja. Quan acabi tot això, i ja puguem tornar a sortir als carrers, tothom quedarà amb amics i familiars per veure’ls i preguntar-los si han estat bé tots aquests dies, per donar-los fortes abraçades i per tornar a riure junts. Però per això necessitem estar ara així. Aïllats.

Eh… espero que aquesta carta hagi servit i que us hagi fet veure la llum al final del túnel o, que és el mateix, donar ànims i fer que vegeu que tot sortirà bé. Un petó molt fort.  Agafeu-lo que us l’envio.

Muchas gracias Freddy

Hola soy Freddy del colegio episcopal de Lleida.