Translate

dissabte, 2 de maig del 2020

Muchas gracias Hype Fest BCN (14)











Muchas gracias Hype Fest BCN (13)











Muchas gracias Hype Fest BCN (12)

Granollers, dilluns, 27 d'Abril del 2020 

Hola,  
Em dic Edurne, tinc 9 snys i visc a la ciutat de Granollers.

El que et volia dir és que, més aviat del que t'esperes estaràs a casa amb la teva familia, i t’estaran esperant amb els braços oberts i amb la il.lusió de tornar a estar tots junts.Segur que aquets dies us heu trobat molt  a faltar però heu pensat molt els uns amb els altres. 

Quan tornis a casa, javeuràs que tota la teva familia es possara molt contente de tornar-te a veure , i tot aixo que estic dient estic segura de tu vols que passi. Aixi que ànims perque segur que pots tornar a casa molt aviat , perque si ho penses segur que lluitaràs per sortir de l’ hospital el mes aviat possiple, tu pots!!!   

Segur que surts molt aviat del hospital i això vol dir que et possares bé i al final tornaràs a fer tot allò que tan t’agrada… Aquests dies la teva missió és posar-te bo/na i sortir del hospital i  arribar a casa  amb la teva familia, i quan acabis la teva missió -que segur le la aconsaguiras- ja no estaràs mai més sol/a ni tampoc apartat de ningú a qui t’estimis!!!!!!! 

Un petó molt gran i una abraçada i ….recorda….. tot anira bé!!! 

De: Edurne Freiria Iranzo









Granollers, 29 d’abril del 2020 


Hola! 
Soy Eider y tengo 9 años.Voy al colegio Educem y me encanta jugar con mis amigos. Una vez cuando tenia 6 años estuve ingresada en un hospital general .Estuve unos 15 días ingresada. No es lo peor que puede pasar en la vida, al menos no tienes que estar preocupado o preocupada de las faenas de casa, por ejemplo, o de hacer la compra,la comida etc… Ahora sólo tienes que preocuparte de ponerte bien. Seguro que si cierras los ojos y lo deseas con todas tus fuerzas, lo conseguirás!! 

Espero que salgas pronto del hospital para poder celebrar que te has curado!!. 

Un abrazo y un beso muy fuerte, de tu nueva amiga 

EIDER 










Imma Cladellas                                                Granollers 27/04/20 


Hola,
Em dic Imma i tinc 9 anys. Visc a Granollers i vaig a l'escola Educem. Faig  4t de primària. T’escric aquesta carta perquè m'agradaria donar-te molts ànims en aquesta situació que estàs visquent estic segura que aviat acabarà tot.  

Jo ara que estic a casa meva confinada , penso molt en tota la gent que esteu lluitant per fer fora del vostre cos aquest virus. N’estic segura que ho aconseguireu!!!!
Segur que aqui en el hospital et cuiden super bé , i que aviat podràs abraçar-te amb la teva família i els teus amics, podràs passejar, respirar l’aire dels camps, de la platja..
Bé, espero que tot això acabi ben aviat , i estic segura que guanyaràs al virus i aviat podràs tornar a casa.
Entre tots el vencerem i aconseguirem poder tornar a abraçar-nos, riure, jugar, passejar i fer tot allò que tant ens agrada !!!! 

T’envio una abraçada virtual molt forta que et donarà molta força per poder sortir aviat!!
Un petó,
IMMA 










Venceremos al coronavirus 


      Granollers, 27 de Abril del 2020 

Hola: 

Me llamo Hugo. Soy un niño de 9 años del colegio Educen de 4t de primaria y vivo en Granollers.  
Soy pequeño y me gusta el futbol, tengo el pelo corto y de color negro. 
Me gusta mucho el futbol y jugar a videojuegos.
Siii se que lo estas pasando mal porque estas un poquito enfermo y porque tu familia no puede acompañarte y no puedes recibir sus besos y abrazos, pero a pesar de la distancia ellos no te olvidan y siempre estás en sus corazones, no solo tu familia sino que todos estamos contigo. 

Mucha fuerza porque esta puede ser una piedra muy fea en el camino, pero la pisaras, hacia un futuro maravilloso todos juntos contigo. 

Cierra los ojos y piensa en las pequeñas cosas para que saques toda la fuerza que tienes, porque ni te lo imaginas, yo te intento mandar algo de la mía. No sueltes la cuerda, sigue tirando porque pronto estarás fuera conmigo, con tu familia, con el mundo. 
Estoy seguro que pronto vencerás a este virus porque tu puedes, a pesar de lo difícil que es, tu puedes con esto y más. 

Te mando un abrazo y un beso gigante pero tu prométeme que sacaras toda tu fuerza.

TU ERES UN/A CAMPEÓN / NA 

Muchos ánimos, tu amigo Hugo te está esperando fuera. 










Granollers, 28 d´Abril del 2020 

Hola estimat   Amic o Amiga, 

Visc a una ciutat, a Granollers, em dic Maima i tinc 10 anys.  Ara en aquests moments difícils, ens pensem que no podem o que estem sols. 

Però  si mirem cap a dalt ens adonem  que tenim sempre persones que ens donen la mà. Potser, quan ens anem  a dormir , pensem que estem dins d’un pou però si mirem millor en aquell pou sempre hi ha una corda que l’ agafen persones que t’estimen i mai la deixaran anar perque tu t’agafis de la corda i surtis.  

Jo crec que a vegades els humans diem coses sobre nosaltres, per exemple; que no podem o que no sabem, però això no es veritat, nosaltres valem mes del que ens pensem.El més trist, però, és que ha hagut de canviar el món per adonar-nos-en. El que et vull dir és que vals molt i d’ aquí  molt poc podrem sortir  i torna a donar-nos abraçades  i sentir el vent a la cara.  

Estimat amic o amiga em despedeixo però, sobretot, no oblidis mai  que vals molt.!! Te’n sortiràs!! 

Maima  









Jueves, 30 de abril 2020 


 Estimado/da, 

Me llamo Martina y  soy una niña de cuarto de primaria.  Tengo 9 años y una hermana de 13 años que se llama Júlia. Te envió esta carta porque se que estás enfermo/a en el hospital y te escribo para decirte que no estás solo/a. Sé que son momentos difíciles para todos, pero me gustaría poder alegrarte con esta carta para darte muchos ánimos y sacarte una sonrisa.  

Todo esto pasara y volveremos a ver a nuestras familias y a nuestros amigos seguro que muy pronto. 

Yo lo primero que haré es ir a la playa, a ver el mar y celebrar el cumple de mi madre. Seguro que tu  también tienes algún rincón especial al que te gustará volver a visitar cuando estés bien. Volveremos a abrazarnos, a pasar tiempo juntos, a pasear cogidos de la mano, a besarnos..volveremos a reir, cantar, saltar, jugar..   Desde mi casa te mando un fuerte abrazo y un beso No estés triste ahora tienes una amiga más y se llama MARTINA. 

MUCHOS BESOS Y Y ABRAZOS MARTINA 










Les Franqueses, 28 d’abril del 2020 

Hola, 

Em dic Pol i sóc un noi de 10 anys, vaig a la classe de 4t. de primària de l’escola Educem i la meva professora es diu Anna. 
Sóc bastant alt, tinc el cabell castany i els ulls marrons. Jugo a handball. Bé, ara no puc, perquè estem confinats, però l’esport en general m’agrada molt i el handball encara més. També m’agrada molt llegir i els jocs de taula. 

T’envio aquesta carta perquè vull que sàpigues  que no estàs sol o sola i també te l’escric perquè desitjo que aviat et recuperis i que tota aquesta temporada que has passat ingressat o ingressada quedi només com un record. Estic segur que quan marxi aquest virus tan dolentot i tu et recuperis, podràs tornar a casa, amb la teva família i abraçar-los. Podràs tornar a la muntanya, al mar, a la ciutat, a tot arreu on t’agrada tant. Ja no ens queda tant i tu, com molts i moltes, seràs una persona més que ha vençut al COVI 19. Seràs el meu heroi o heroïna!!! 

I qui sap?..potser un dia tot passejant passa pel teu costat un nen de 10 anys, de cabell castany i ulls marrons ..si el veus digues: Pol! I si sóc jo et vindré a fer una abraçada perquè ja tot haurà acabat! 

Espero que et recuperis ben aviat!! 
Una abraçada, 
POL 










Granollers, 28 de abril del 2020 

Estimat amic/a 

Soc en Roger. Soc un nen de 10 anys i visc a Granollers. Vaig a la escola Educem a la classe de 4t de primària. La meva mestra es diu Anna. 

Soc alt i prim, amb el cabell bastant llarg per ser un nen i de color castany i soc moreno de pell. 

M´agrada molt els esports sobretot el futbol i el handbol  i els videojocs.  Ara, ja fa uns dies, que ja podem sortir una estona al carrer, es fa estrany perquè no podem anar als parcs ni quedar amb d’altres amics, però  segur que tu també ho podràs fer aviat.  
Trobo a faltar anar a l’escola, veure als companys/es, fins i tot trobo a faltar fer classe i que de vegades em renyin...és que sóc una mica xerraire i mogut. Però aviat podrem tronar-hi i tu també podràs tornar a la teva feina, o, si estàs jubilat o jubilada, podràs estar amb els néts i netes o amb els familiars que estimes. Ets molt valent/a i HO ACONSEGUIRÀS! 

Espero que et recuperis  ben aviat!!! I el que és més important... no estàs sol/a. 

Una abraçada, 

ROGER 










 Stephany Valentina Thomas Finol
Granollers, 28 de abril 2020
  
 Hola!  

Soy Stephany tengo 10 años y vivo en Granollers. Mi maestra se llama Anna Giménez, voy a 4º de primaria. 
Soy una niña alta de pelo largo y de color marrón, tengo ojos color miel; me gusta mucho hacer bailes de tik tok y ayudar a la gente. 
A ver hemos hablado mucho de mí… ahora hablemos un poco de ti. Sé que estás en un hospital y que no te encuentras bien, esta enfermedad no podrá con la gente que es luchadora y valiente como tu, y aunque no te conozco se que eres fuerte como un/a  súper héroe.  
Ánimo que sabemos que todos ganaremos esta lucha, me gustaría saber de ti, espero que esta carta cambie tu día, o que almenos te lo alegre un poco. 
Con mucho cariño. 

Stephany Thomas Finol. 
























Muchas gracias Hype Fest BCN (11)

Un fuerte abrazo a todos, mil mil gracias por estar luchando, ¡sois unos cracks!


CARTES: 

“No deixis que acabi el dia, sense haver estat feliç, sense haver augmentat els teus somnis. No et deixis vèncer pel desànim. No abandonis les ànsies de fer de la teva vida quelcom extraordinari. La vida és desert i oasi, ens fa caure, ens fereix, ens ensenya, ens converteix en protagonistes de la nostra pròpia historia. Encara que el vent bufi en contra, la poderosa obra continua. Tu pots aportar una estrofa. No deixis mai de somniar… … valora la bellesa de les coses simples.” 

Walt Whitman. 


Estimat amic/amiga, tot anirà bé, i tant que sí!!  

He volgut començar amb un trosset d’un poema de Walt Whitman que segur que et dóna força i coratge en aquests moments…  

Una porta de cop s’ha tancat davant la vida que teníem i que ens pensàvem que sempre estaria oberta i que familiars i amics sempre els tindríem aprop.. de cop, se’ns ha tancat però segur que ben aviat aquesta porta s’obrirà de nou, gaudint i  valorant la bellesa de les petites coses però molts GRANS per nosaltres…  un petó, una abraçada, un somriure, un t’estimo,… però tot arriba i falta ben poc!!!  

Tot arriba i .., tot passa!! Encara que sembli que aquesta porta no s’hagi d’obrir o que l’espera es fa llarga, encara que no ho sembli, tot arriba de nou i a través d’ella tornarem a gaudir de la vida i dels familiars i amics que estimem i que volem tenir aprop en aquests moments… 

M’agradaria escriure’t estimat amic/amiga, un fragment de Salònica de Maria del Mar Bonet que ens diu: “Quan la soledat és l’unic camí, quan no res acull l’esperança, quan la tristesa aixopluga el jardí… però tu ens guardes el Sol, sabem que tu ens guardes el Sol”. Segur que ben aviat tornaràs a ser aquest Sol que dóna escalf a familiars i amics. 

Tal com escrivia Jackson Browne… “La llum d’aquest matí és tan prima, que no veig quin pot ser el millor camí, per entendre aquesta història que em capfica i se’m fon de mica en mica dins els ulls quan bé la nit… Sóc tan feble com aquesta llum, però me’n sortiré, segur que sí, segur!!!!!”.  

Te’n sortiràs, ens en sortirem, segur que sí, SEGUR!!!! 

De tot cor… molta força i coratge!  

Montse 










Bon dia,us escric aquesta carta per enviar-te un missatge d'ànims. He trobat aquesta adreça en una notícia del diari i he pensat que era una bona iniciativa. 

Volia recorda-vos que tot això passarà. No sé si podeu rebre visites dels vostres familiars. Suposo que tot plegat està una mica aturat. Però de ben segur que pensen en vosaltres i us vindran a veure tan bon punt puguin. 

Suposo que metges i infermeres deuen anar de bòlit, no? l'estiu passat vaig tenir la meva mare a l'hospital unes setmanes i realment aquesta gent no paren! i ara més que mai, no? 

La veritat és que estar aquí dins es fa pesat. Ja ho sé. Per això m'he animat a escriure aquesta carta. Per si pot servir d'ànims... 

Vols saber com ho portem a casa meva? 

La meva mare viu sola. Cada dia la truco un parell de vegades. Ella només surt de tant en tant per anar a comprar. Es troba bé i està bé. Però li agrada molt fer vida social, jugar a cartes, fer manualitats, anar als jubilats, a ballar... I ara no ho pot fer. Però el més important és que està bé. No la puc anar a veure. Però estic en contacte i tan bon punt ens deixin sortir de casa hi aniré. Ens veiem pel mòbil i la veig bé. No sé si ho feu vosaltres això de poder trucar i veure-us pel mòbil... 

Nosaltres som una família de 4 que també estem aïllats a casa fa 4 setmanes. Al principi ens va costar adaptar-nos i la veritat és que els dos petits es barallaven cada dia.  Els nens necessiten altres nens. És clar que els ordinadors i els mòbils hi ajuden però sobretot volen jugar amb amics. Ara ja estem més adaptats. Cada un té la seva rutina. Deures, jugar amb el mòbil, la tele... i cada dia és igual. Però ho portem bé. Nosaltres a casa tenim un petit jardí i sort en tenim! Els dies que plou és complicat. Mira que aquest estiu aigua no en faltarà pas! 

Bé, només volia donar-vos ànims i explicar-vos una mica com ho vivim perquè així teniu unes miques de notícies de com estem a les cases. Encara que no ens coneixem ens podem ajudar uns als altres! 

Una abraçada molt forta i molts ànims. 

Montse. 










Hola, el meu nom és Carla i sóc d'un poble a prop de Barcelona. Li escric perquè desitjo donar-li ànims i forces en aquests moments tan difícils. Ara necessitem més que mai mentenir un punt de vista positiu i pensar que aviat acabarà tota aquesta situació. 

M'agradaria compartir amb vostè unes paraules que m'han ajudat personalment aquests dies. "Un cor alegre és una bona medicina, però un esperit aixefat et deixa sense energies". Si us plau, segueixi lluitant diàriament i no perdi mai l'esperança. Estic segura que molt aviat sortirà i podrà tornar a gaudir de la vida. 

Li envio tot el meu afecte i una abraçada molt gran.










Estimad@ amig@: 

Mi nombre es Imma y vivo en un pueblo cerca de Barcelona. Me dirijo a ti porque me gustaría transmitirte unas palabras de ánimo. Quiero que sepas que no estás sol@ en esta batalla. Tienes a tu alrededor muchas personas que en el hospital cuidan de ti, de hecho lo están dando todo por ti. Son abnegados, altruistas y muy humanos, algo digno de admirar y agradecer por mi parte. Además,  afuera estamos muchas personas, algunas conocidas por ti, otras anónimas como yo, que estamos apoyándote quedándonos en casa e intentando dar alguna palabra de aliento mediante estos mensajes de texto. Estás demostrando ser una persona luchadora y muy valiente y eso no pasa desapercibido. 

Te deseo de todo corazón una pronta recuperación y mucho ánimo que esto pronto se acaba. Sé fuerte y no te rindas. 

Recibe un cariñoso saludo de: Imma 









Hola Amigo/a. 

Soy un niño de 10 años que me llamo Alejandro, y vivo cerca de Granollers.. 

Quiero darte muchos ánimos y espero que te recuperes pronto de este virus maldito que nos ha tocado vivir. 

Sé que son momentos duros, pero tienes que ser muy fuerte y positivo/a,  no estás solo/a, estoy contigo, lo vas a conseguir, te vas a recuperar y ya verás como pronto estarás con tu familia y en tu hogar. 

Recuerda todo lo bonito que has vivido y lo que vas a vivir. Tienes que ser FUERTE. 

Venga Campeón/a saca tu fuerza y tu valentía que pronto estarás en Casa. 

Mucha fuerza y estoy contigo. Espero recibir pronto tu respuesta en el que me digas ESTOY BIEN! Aquí tienes un amigo que te sigue y te da energía positiva. 

Un fuerte abrazo tu nuevo amigo…  
Alejandro. 











Granollers  27 d´Abril de 2020  

Hola!!! 
Sóc l´ Àlex.   Sóc un nen  i tinc 10 anys.  Visc a Granollers  i vaig a 4t  de primaria .La meva professora es diu Anna. 

Soc alt i tinc cabell curt i castany. Jugo a handball ja que a Granollers és l’esport estrella i estic en un equip on tinc uns companys molt guais, però també m´agrada jugar a jocs  com el “fornite” a la consola amb altres amics de tot arreu. 

Aquesta carta és perquè et vull donar ànims. Ja veuràs que tot això passarà i podràs estar amb la teva familia i amics aviat, perque tot anira bé i podràs abraça-rlos i petonejar-los fins que et deixin. 

Saps una cosa?...Ahir ens van deixar sortir al carrer als nens i nenes per primer dia, després de molt i molt temps i va ser literalment com si fos l’hora del pati però més bestia! encara que era estrany perque no podiem quedar amb cap amic i només podíem sortir una hora i amb la mama o amb el papa. Però almenys vaig poder veure més gent en persona com els avis,tiets i cosins. 

Tot això ho escric perque és el que faràs tu aviat ja veuràs tota la teva familia. Ells t’esperen per poder explicar una pila de coses i tu els explicaràs tambe una pila de coses, segur! i també, saps una cosa? Un dia en el futur, quan recordis tot el que t’ha passat, diràs: jo vaig estar malalt però em vaig curar i tot va anar be, perque aquest era el lema i els hospitals eren els herois de la historia.  

Espero que surtis ràpid i em contestis la carta, ja que m’encantaria ser amic d’un heroi o heroïna com tu. 

T’envio molta energia positiva i bon humor! 
 Fins aviat 
Àlex C.T. 










Granollers, 28 d’Abril del 2020 


 no estàs sol 


Hola estimat pacient de l’hospital, 

Soc l’Àlex Fernández, un nen de 9 anys que visc a Granollers, just davant de l’hospital. 

Soc bastant baixet, tinc el cabell curt i castany, soc molt alegre. Vaig a l’escola Educem i faig 4t de primària. M’agrada molt fer esport, jugo a Handbol, ara no pel confinament, i les meves aficions són fer piscina, jugar a Pàdel i ara també el Fútbol. 

Se que són uns moments difícils, molt difícils, tens por i segur que trobes a faltar a la teva família; però no estàs sol/a, no estiguis trist/a. Jo quan estic trist, m’imagino que estic en un vaixell i que em toca l’aire a la cara i sento l’aigua que va donant cops al vaixell.... quina tranquil·litat....!!!! 

Quan et trobis malament has de pensar en coses bones que t’agradaria que et passessin o que t’hagin passat i així no sentiràs tant el dolor. 

Cada dia, metre esmorzo, veig les finestres de l’hospital, i penso molt en tots els malalts que esteu ingressats i en els metges i infermeres que treballen per ajudar-nos molt. La meva família i jo cada dia estem aplaudint a les vuit  per donar gràcies als metges, que treballen amb moltes ganes i amb molta força per curar-vos a tots/es. Segur que els metges cuiden molt bé de tu i et curaràs molt aviat!!!!!! Espero que et recuperis ben aviat i si hi ha algú de la teva família que també està malalt, li desitjo que es millori. 

Estic segur que et posaràs molt bé i et  recuperaràs molt aviat!! D’aquesta ens en sortirem!!!!! 
Moltes forces i molts petons!!!!!!!!!! 

Un amic que t’espera aquí a fora!! 
Àlex F.  









Barcelona  29 de Abril del 2020 


Hola em dic Álvaro, 

Soc un noi de 10 anys i visc a Santa Agnes de Malanyanes. Estic a classe de 4ª de primaria del col.legi Educem de Granollers. La meva mestra és diu Anna i és molt bona i super divertida.  

Sóc un noi amb cabell curt i castany , crec que sóc simpàtic i alegre.  

M’agrada molt riure , jugar amb els meus amics , escoltar música i també veure alguna peli dels Minions sopant una pizza i crispetes. 

Sé que ara estàs passant un mal moment, però el que és molt important és et recuperràs i aviat podràs tornar a riure i estar amb la teva família que tant t’estima.Molts ànims de tot cor i molta forçca , TOTS JUNS HO ACONSEGUIREM.  

Petons i una forta abraçcada. Que et recuperis molt aviat .  

ÀLVARO  










Dimarts, 29 d’abril del 2020 


Hola! 
Sóc en Biel. Sóc un nen de 9 anys i visc a la Roca del Vallés. Vaig a quart de primària i la meva professora es diu Anna. 
Soc bastant alt, amb el cabell curt i de color castany. 
M’agrada jugar a videojocs i escoltar musica. 
Ànims! Que se que estàs malalt/a amb coronavirus i t’animo a que segur que et posaràs bé i junts segur que parem al virus. I estigues tranquil que en menys del que t’esperes estaràs a casa amb tots els que estimes. Podràs tornar a sortir i a fer totes les activitats que t’agraden, jo ja puc sortir una estona i aprofito per caminar amb el meu pare/mare per el poble. 
Espero que et posis bé. 
Una abraçada! 
Biel 










Granollers, 29 d’abril del 2020 

Benvolgut pacient/a: 

Sóc l’Adam Laakel un nen de 9 anys que viu a Granollers i que va a l’escola Educem de la mateixa ciutat, on curso 4t de primària. Sóc un nen bastant alt per la meva edat segons diuen els meus coneguts, porto ulleres i tinc el cabell de color castany. El que més m’agrada és jugar a fútbol amb el meu germà i jugar a pessigolles amb la meva germana petita, Amina ,que tè 15 mesos i és un trasto. També m’agrada molt jugar a videojocs sobretot un que es diu Fornite on juguem molts nens i nenes de la classe i ens ho passem molt bé ja que, no ens veiem, però parlem per micròfon i és molt divertit. 

Espero que el cuidin molt bé a l’hospital on està ja veurà que d’aquí a poquet es recuperarà i podrà tornar a casa a disfrutar de la seva família i tot semblarà un mal son, com si mai haguès passat. 

Li envio una abraçada molt forta i molts ànims 

ADAM 










Granollers, 28 de Abril de 2020 

Hola querido amigo/a, 

Soy Alexandra. Soy una niña de 10 años y vivo en Granollers. Estoy en la clase de 4º de primaria en la escuela educem. Mi maestra se llama Anna, y debo decir que es muy divertida. 
Sé que en estos momentos estamos pasando una situación muy difícil para todos por el coronavirus pero estoy muy segura que todo irá bien, y muy pronto podremos ir a la playa a pasear, tomar sol y nadar como un delfín, o simplemente leer un libro a la orilla del mar y disfrutar de la naturaleza. 
Me gusta mucho pasear en familia también ir al parque a jugar pin pon con mi padre porque a mi madre, no se le da muy bien, pero se esfuerza. 

Espero poder escribirte otro día, un abrazo fuerte y adiós. 
Alexandra Abreu. 











Granollers a 27 de Abril de 2020 


No estas sol@  


Hola  Me llamo Daniela tengo 9 años voy al colegio educem. Mi tutora se llama Anna Gimenez. Estoy haciendo 4º de primaria y, debido al COVID -19, ya llevo más de un mes y medio en casa.  Sé que tu situación es aún más dura, pero estoy segura que estás luchando con todas tus fuerzas y que acabarás venciendo. 

Soy bajita y  tengo el pelo largo y  rubio. Aunque estoy encerrada, me encanta ver películas divertidas y aprovecho que paso tantas horas en casa, para poder ver muchas. Tu, a lo mejor, ahora no puedes, pero seguro que pronto podrás reunirte de nuevo con tu familia y compartir momentos de “cine”, como estoy haciendo yo ahora… 

Quiero que sepas que nunca estarás sol@ tod@s estaremos en tu corazón.
Prométeme que serás feliz cuando todo esto termine...que será pronto!! te mando mucha fuerza y un beso muy grande!! 

Daniela