Dibuixos i cartes de la solidaritat/dibujos y cartas de la solidaridad/Diboishi e cartes dera solidaritat. Dibuixos i cartes que curen. Dibujos y cartas que curan. Diboishi e cartes que guarissen
Translate
dilluns, 1 de juny del 2020
Gracias Carmen
Hola mi nombre es Carmen,
Ante todo saludarles para mostrar mi profundo agradecimiento por la labor que están haciendo en el cuidado de los enfermos de todos los enfermos pero especialmente para los de covid 19 por la presión física y emocional a la que están sometidos, pues soy consciente del sufrimiento que eso les produce y por todo ello GRACIAS.
También quisiera dirigirme a los pacientes porque siento mucho por lo que está pasando y me conmueve el corazón y por eso he decidido escribirle unas palabras de ánimo y consuelo.
Deseando que pronto se recupere, le mando un cariñoso saludo.
Gràcies Daniel, Rosana i Guillem
Bon dia,
Adjuntem un PDF que conté un dibuix del nostre fill per a tot el personal i pacients del vostre centre, així com també unes paraules d’ànims de part de la família.
Aquest és el quart que enviem, perquè volem que els ànims siguin constants.
Gràcies per fer-ho arribar on toca.
Una abraçada!
Daniel i Rosana i Guillem
Hola a totes les persones dels hospitals i geriàtrics: metges, infermers/es, auxiliars de geriatria, avis i àvies,
operaris de la neteja,... i pacients en especial del Covid-19.
Nosaltres som una família de Manresa. És una pena com ens trobem ara mateix aquí i a tot el món amb
aquesta pandèmia. És per això que volíem enviar-vos quelcom que us fes pensar en altres coses i distreure-us una
estoneta.
Fa dies us vam enviar el conte de “El peix parlant”, també un dibuix d’un “barco” xulíssim, i un altre d’un
“tren ràpid” que creuava un pont viatjant cap al sol, com si no volgués mai que el dia s’acabés.
Aquesta vegada el
Guillem, el petit de la família (7 anys), us ha volgut fer un dibuix de com ell s’imagina el “Paradís” que Déu ens
promet a la Bíblia, evidentment a la terra i no pas al cel. Nosaltres som persones creients i per això volem compartir
aquesta esperança tan bona. Ara fa més falta que mai, doncs molta gent s’adona de la buidor i falta d’amor i
esperança que té la nostra societat. El dibuix és aquest:
El Guillem em diu que la casa gran és per la meva dona Rosana i per mi, i que la petita és la seva. Sembla
que podrem beure aigua neta del llac que ha dibuixat, i que els arbres ens faran sombreta quan faci més sol. Com
veieu els nens no es compliquen molt la vida, ho veuen tot més senzill i fàcil. Els grans sí que ens la compliquem, i
també ens la compliquen. El coronavirus sembla que ha fet veure a molta gent quines son les coses més importants
a la vida, i per quines coses val la pena esforçar-se, com son la salut i la família.
Moltes gràcies a tot el personal sanitari i treballadors dels geriàtrics per la bona feina que feu dia i nit!
Molts ànims als que esteu malalts i que us milloreu aviat!
Rebeu una abraçada molt forta del Daniel, la Rosana i el Guillem
Subscriure's a:
Missatges (Atom)