dijous, 16 d’abril del 2020
Gràcies Joan
Carta als pacients de Corona Virus
Juan Vicente Català Vega
Hola, el meu nom és Juan Vicente, Juanvi per als amics. Tinc 48 anys i visc en Oliva, un poble de València, amb la meua dona i els meus dos fills de 17 i 15 anys (xic i xica).
Ah! També tenim gos, un gran gos, pesa casi 40 Kg, li diuen Sansón i és un braco de Weimar (per si vols informar-te en internet).
Pels matins sóc jo el que ix a passetjar al gos. Vivim al costat de la mar, a dos carrers del muntanyar, i eixe és el lloc preferit de Sansón per a pasetjar i el nostre també. A eixes hores és fàcil vore correr algún conill i escoltar el cant despreocupat dels pardals. Cuan puje al muntanyar puc vore com escomença a eixir el Sol i es refleteix en la mar, un espectacle. En eixe moment pense que pase el que pase, el Sol sempre torna a eixir, a pesar de que la situació ens semble fosca com la nit, el Sol sepre ix i eixirà sense cap dupte.
Fa temps un home savi va explicar per què podem estar segurs de que no estem a soles i que El que va fer el Sol, els despreocupats pardals i totes les coses, inclús a tu i a mi, s'interesa per nosaltres. Sí, eixe home sabi és Jesús i sí, jo sóc creïent. No, no sóc teòlec (treballe en la construcció) però he trobat resposta a eixes preguntes que tots ens fem.
Et desitge una pronte recuperació i un futur molt millor.
CARTA PACIENTES DE COVID-19
Juan Vicente Català Vega
Hola, me llamo Juan Vicente, Juanvi para los amigos. Tengo 48 años y vivo en Oliva, un pueblo de Valencia, con mi mujer y nuestros dos hijos adolescentes (chico y chica).
¡Ah! y también tenemos un perro, un pedazo de perro, pesa casi 40Kg, se llama Sansón y es un braco de Weimar (por si quieres buscar en internet).
Por las mañanas muy temprano me toca a mi sacar al perro. Vivimos cerca de la playa (a dos calles de mi casa empieza la duna) y ese es el sitio favorito de Sansón para pasear, y el nuestro también. A esas horas es fácil ver algún conejo corriendo y se escucha un montón de pájaros que ya estan cantando sin ninguna preocupación. Cuando subo la duna (muntanyar para los valencianos) puedo ver como el Sol empieza a salir y se refleja en el mar, un espectáculo. Entonces pienso en que pase lo que pase, el Sol siempre vuelve a salir, a pesar que la situación actual parezca oscura como la noche, el sol siempre sale y saldrá sin ninguna duda.
Un hombre muy sabio explicó una vez porque podemos estar seguros de que no estamos solos y que el que hizo el Sol, los pájaros que viven sin preocupaciones y todas las cosas , a ti y a mi incluidos, se interesa por nosotros. Si, ese hombre sabio fue Jesús y sí, yo soy creyente. No, no soy teólogo (trabajo en la construcción), pero he encontrado respuestas a las preguntas que nos hacemos todos.
No existe noche por oscura que sea que el Sol no pueda iluminar. Esta noche acabará y el Sol saldrá.
Te deseo una pronta recuperación y un futuro mucho mejor.
Un abrazo y mucho ánimo,
Juan Vicente.
Gràcies Ainhoa
Bona tarda,
com a alumna de 4t ESO de l'institut Manuel de Pedrolo de Tàrrega us faig arribar un dibuix que he fet per donar-vos suport en aquesta etapa tan difícil que estem vivint.
Ja que en pocs dies serà Sant Jordi, us envio la meva rosa.
Molts ànims i endavant!
Gràcies per la vostra feina,
Ainhoa Seguí
Gràcies Marco y Enzo
Hola! Os adjuntamos el dibujo de Marco y Enzo para animar a todo el personal que trabaja día a día duramente para conseguir que la gente que entre al hospital, salga lo antes posible y vuelva a sonreír.
Ánimos!
Gràcies Genis
Hola enviem aqust dibuix de part del col.legi sagrada familia de l.alumne genis de mesa.
Moltes gràcies Alexandra
Estos dies no han sigut lo millor però tot es solucionara vinc manar-vos un dibuix i a treure l'engoix que alguns teniu, no patiu que tots els alumnes de l'institut sabem que vosaltres feu lo possible per batallar contra aquest virus, i recordeu que desde casa tots i totes us donem molts ànim!!
Jana. Gràcies
Hola bon dia, us envio una carta d'ànims per aquests dies.
JUNTS ENS EN SORTIREM
Bé, aquestes setmanes no són gens fàcils,
tothom està a casa tancat, gent a l’hospital intentant vèncer el virus,
infermers alarmats per tota la gent ingressada, científics intentant trobar la
cura, hospitals plens. Però ningú no veu la part “bona”, el planeta ens està
donant una alerta, ens està avisant, si us hi fixeu bé, és el primer cop que
tantes persones ens unim per combatre una cosa junts, el primer cop que som
solidaris amb tothom, que no som egoistes, que ajudem a tothom i que donem
suport a les persones i famílies que estan patint això.
Tothom està posant de la seva part
per combatre aquest virus que no sabem ben bé d’on surt.
Les vostres famílies us donen tot el
suport possible. Només vull que sapigueu que aquí a fora hi ha moltíssima gent
al vostre costat- i que estem esperant amb les mans obertes que això s’acabi,
que tot pugui tornar a la normalitat, cada nit a les 20:00 a tots els pobles i
ciutats fem un fort aplaudiment pels metges que, igual que vosaltres, intenten
vèncer el virus.
Teniu tot el nostre suport i esperem que
s’acabi aviat. Jo també em quedo a casa, és el que ara cal fer. . Ànims!
Gràcies Aniol
Bon dia,
Aniol Esteve Pujol fa P-5 al Col·legi Públic Sant Jordi de Puigverd de Lleida, us vol enviar aquest dibuix que ha fet amb molt de amor per a tots els treballadors sanitaris, a tots els serveis que vetllen per a tots nosaltres.
Una abraçada desde Puigverd de Lleida.
Gràcies Aina
Estimat/da lector/a,
El meu nom és Aina, visc a Cambrils i
tinc 17 anys. Sóc la tercera de quatre germanes. Aquest dies com a família em
estat pensant lo dur que deu ser aguantar aquesta pandèmia a l'hospital. Per
això volia escriure't aquesta carta.
Se que no ens coneixem i segurament no
puc arribar a imaginar la valent/a que estàs sent. Per hi ha algú que si sap
pel que està passant. Pot ser el que menys el ve de gust ara és parlar de Déu.
Tot i així volia compartir aquest text de la Bíblia 1 Pere 5:7
"Descarregueu sobre ell tota la vostra angoixa, perquè ell(Déu ) es
preocupa per vosaltres. " La veritat és que may he passat una malaltia
greu. Però si que he agut de passar per quiròfan degut a un acident que em va
deixar cega d'un ull. El text esmentat abans ha sigut un gran recolzament per
mi com també la esperança de Isaies 33:24 "I cap habiatan dira: Estic
malat " Aviat podré recuperar la vista i ningú estarà malat.
Tan de bo ens haguéssim conegut en una
altra situació més favorable. De totes maneres vui donar-li ànim per a que
segueixi endevant. A més de fer-li saber que Déu i jo l'estimem.
Moltes gràcies Pol
Hola Fran sóc el Pol de 6éA, he vist al blog això dels dibuixos i textos i m'he animat a fer-ho t'atjunto el dibuix i el petit text. Fins una altra.
Gràcies Marc
Cartes que curen.
Era un diumenge a la nit i en Marc es trobava malament. Li va
comentar a la seva mare i van anar a urgències.
Li van fer diferents proves i van veure que tenia una malaltia molt
dolenta.
En Marc es va quedar petrificat:
-Tinc el Coronavirus, què és això?
El metge li va respondre ràpidament amb una explicació llarga però
clara. Van tornar a casa i li van comentar al germà del Marc, el Radu, i
també es va quedar petrificat però no es va preocupar molt. Va dir confiat:
-Marc, tu ets el meu germà i et conec millor que ningú. Sé que
ho superaràs.
En Marc es va quedar una mica més tranquil perquè sabia que tenia l’ajuda
de la seva família, però encara faltava dir-ho a la seva classe. Al dia següent no va poder
anar a classe, estava aïllat. Quan els companys van saber el motiu de la seva
absència es van quedar callats, no van dir res. El dia escolar va acabar
i en Marc estava molt trist perquè no sabia res dels seus companys.
El dia següent a la classe no hi havia ningú, ni la senyoreta Pepita. Tots
estaven confinats a casa. Online van recollir cartes. Les van fer arribar al
Marc.
El Marc va començar a llegir-ne una i li va caure una llàgrima gegant
que li va sortir del cor, va llegir-ne una altra i una altra llàgrima del
cor i així amb les 32 cartes. Totes feien referència a la força que té el Marc
per superar-ho tot. A través del mòbil li van enviar un muntatge que havien fet
entre tots des de les respectives cases. En Marc en aquell moment era com si no
tingués el Coronavirus, se’n va oblidar. Va continuar aïllat durant molts
dies.
Ara sóc jo qui us parla, el Marc. Gràcies als metges, a les
infermeres i els infermers, a aquelles cartes i aquell vídeo, em vaig
curar. Moltes gràcies.
Sobretot, deixeu-vos cuidar, els metges no paren de lluitar, vosaltres
tampoc no heu de parar. Endavant!
Moltes gràcies nens/es del Servei d'Intervenció Socioeducativa de la Noguera.
Bon dia,
Us enviem uns dibuixos que han fet per vosaltres alguns nens/es que assisteixen al Servei d'Intervenció Socioeducativa de la Noguera.
Molts ànims
Salutacions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)