Benvolguts,
Avui,
és el primer dia que entro en acció, ja he fet el meu pla: Em dirigiré al mig de Wuhan, entraré al cos d´una persona, ella parlarà
amb alguna altra i jo aniré passant de persona a persona. D’aquesta manera em reproduiré
i quan siguem molts, ens dirigirem cap a
un altre país.
.........................
.........................................
MARIA
som molt conscients de la situació que esteu vivint a l'hospital, tant si esteu ingressats afectats pel COVID-19 com si esteu treballant incansablement com a personal sanitari. Des de l'escola l'Estel de Castellnou de Seana, un petit poblet del Pla d'Urgell, us volem transmetre molts d'ànims, molt recolzament, molt d'escalf i molt d'amor en aquests moments tan complicats.
Tots vosaltres les nostres HEROÏNES, els nostres HEROIS, tant si lluiteu per combatre la malaltia com si treballeu a l'hospital com a metge, com a personal de neteja, com a infermers i infermeres, com a tècnics de laboratori, com a tènics d'imatge, com a zeladors, vom a administratius i com a voluntaris, tota persona que entregui els seus esforços i la seva ànima per aconseguir combatre aquesta pandèmia es mereix el nostre reconeixement i tot el nostre SUPORT.
Des del cor de l'alumnat de l'escola l'Estel us fem arribar els seus treballs.
Units ho aconseguirem,
El claustre de l'Escola l'Estel
La ciència diu que en un futur molt pròxim un virus confinarà tot el
planeta i que aquest virus sol el podrem superar amb l’ajuda d’un equip de nens
i nenesvalents.
Ens situem d’aquí a uns 70 anys,
en el futur, som a l’any 2090 i la tecnologia esta molt més avançada, ja us ho
podeu imaginar, amb cotxes que van sols, robots que ho fan tot, i gent que no
ha de portar les claus a tot arreu, ja
que tenen una clau incorporada al mòbil
i moltes més coses. Jo hem dic Sorana i tinc un grup d’ amics molt
valents. En aquest grup som 15 nens i nenes i ens entenem molt bé entre
nosaltres, al llarg de la història ens anireu coneixent.
Avui al diari deia que s’havia detectat un persona positiva de coronavirus.
- Quina feinada! pensàva que ja
ho teníem superat això del coronavirus
fa molts anys enrere. -diu la meva amiga Maria-
- Doncs, es veu que no! - diu la
Mar espantada-
- Ves a saber lo que ha passat -diu el Luc-
- Pot ser no ho tenim superat! :-
diu el Catalin amb una veu molt misteriosa-
- Hem de investigar que és el que ha passat i impedir que aquesta grip ens
contagi a tots un altre cop !- diu l’Aran-
Cada dia hi havien mes cassos i nosaltres ho anàvem investigant. Fins
que un dia el Jordi, el Nazariy, la Idaira i l’ Emma van trobar un llibre i a
la coberta hi deia: “El coronavirus”.
Ens el vanem portar a la guarida secreta i entre tots els vam anar llegint. Era
molt interessant i ens portava moltes pistes de com podíem solucionar el
coronavirus. A la primera pàgina hi deia:
-
Felicitats a qui hagí trobat el meu llibre, aquest llibre us
conduirà a trobar la solució del coronavirus. Al llarg del llibre trobareu
pistes i sol si sou valents acabareu trobant la solució. – llegia la Jordina amb veu alta-
-
Entre tots podem, hem de trobar aquesta solució - digué la Iria-
-
De valents ho som tots aquí, o almenys és lo que jo penso - digué
la Laia-
-
Confio amb vosaltres i se que ho podrem solucionar entre tots
perquè som intel·ligents, valents, forts... i tots ho podem fer -digué el Pere-
Lo que havia dit el Pere ens va motivar a tots a
seguir endavant i tenir esperança de que
podríem solucionar-ho entre tots. La
gent ja es començava a quedar en
quarantena a casa i nosaltres també ho havíem de fer així . El dia abans de confinar-nos vam fer una cópia del llibre per a tots i
l’anàvem llegint i comentant entre tots a traves de la tecnologia. Els més rics
no es quedaven en quarantena ja que la tecnologia havia inventat moltes coses
per no contagiar-se, però això costava
molts diners i no tothom s’ho podia
permetre. Ja s’ havien infectat dos mil persones a Catalunya en 3 dies i tot estava anant molt ràpid.
De sobte vaig desxifrar un codi del llibre
misteriós. A traves d’ una trucada els hi vaig explicar als meus amics el que
havia entès. I el codi deia que per resoldre aquesta grip necessitàvem tirar 3
gotes de llàgrima de fada en un núvol i quan plogués aquestes 3 petites gotes
podien matar el coronavirus per sempre. En un altra pàgina hi havia un mapa que
ens portava fins a les fades i a aconseguir diners. També hi deia que nosaltres érem els escollits i que
podíem lluitar contra això. Amb els diners ens vam comprar tota la nova
tecnologia que necessitàvem per no contagiar-nos i per la nit vam quedar per
anar a buscar aquelles gotes que ens alliberarien del coronavirus.
El mapa
ens portava fins l’armari d’ una casa però el problema era que l’armari tenia
contrasenya. Entre tots i amb l’ajuda d’una endevinalla la vam descobrir i vam
entrar en aquell armari. Vam entrar en un mont màgic ple d’unicorns, animals
parlant i moltes més coses màgiques. De seguida
vaig trobar una fada i li va explicar tot el que passava. Ella ens va
dir que ens donaria les gotes si prometíem que no diríem a ningú tot el que
havia passat i que si s’ho dèiem a algú ens cauria un càstig a sobre. Nosaltres
ho vam prometre i ens va donar les gotes. Seguidament ens vam anar i vam posar
les gotes en un núvol. El següent dia va ploure i tothom es va curar.
Nosaltres el 15 valents ho vam recordar per sempre però érem els únics que
sabíem aquesta aventura.
Sorana
Fi!
.............................
Covid-19
Tot anirà be !!!
El
Covid-19, Coronavirus és un virus nou que ha vingut de la Xina. Els Xinesos
mengen, Pangolin cru i s'infecten amb el virus.
Aquest
virus ha corregut per tot el món.
A
Igualada no s'hi pot entrar ni sortir, perquè hi ha agut molta gent infectada
en poc temps i han de controlar el contagi.
l'Hospital
d'Igualada està ple de gent amb Covid, tothom està preocupat perquè està morint
molta gent a l'Hospital i les seves famílies no els poden acompanyar ni
acomiadar-se d'ells.
És
molt trist!!!
La
meva mare ho veu tot, perquè és Ambulància i jo em preocupo molt per ella. `La
mare, està en contacte directe amb la gent contagiada i es pot contagiar molt
facilment.
Ja
portem més de 15 dies que no sortim de casa i els sanitaris fan més de què
poden per ajudar-nos.
Nosaltres
ens quedem a casa , mirant les notícies i fent deures per internet. l'Escola,
els Instituts , les feines dels pares, estan tancades i ningú pot sortir a
treballar.
Ara
només podem aprofitar per fer cabanes a casa, manualitats, dibuixos, plastilina
i jocs amb família.
Només
pots sortir al carrer per comprar i treure a passejar el gos , però només a 150
metres de casa i sols una persona . I si surts i no compleixes les normes et
poden multar. Però a la Índia si surts al carrer, no et multen, et peguen amb
pals d'un metre fins que marxes a casa corrents.
Ara
els científics estan buscant la cura , per ajudar-nos.
Esperem
que tot això passi molt ràpid i puguem veure'ns ben aviat a l'escola.
Miquel
...........................
Hi havia una vegada, en un dia tranquil a Xina, un noi que estava
treballant a una clínica d’animals i li va arribar un animal super malalt .El
noi no sabia que li passava, per això li
van haver de fer una proba per saber si
tenia alguna cosa.
Passats uns dies, els metges
van descobrir que tenia un virus i que era molt contagiós. El noi es va
espantar molt perquè havia estat molt en contacte però va pensar que els gossos
no podien encomanar virus als humans.
Al cap d uns dies el noi es va començar a trobar
malament i va anar al metge, li van fer una proba i van veure que tenia el
virus. Els metges li van preguntar al noi
on havia anat aquets dies, el noi
va dir que havia voltat tot Xina , i els metges es van espantar molt. Al llarg de les setmanes el virus es va anar
expandint fins que va arribar als Estats Units .Hi havia moltes morts, uns
200.000.00 morts. El virus es deia letal, però a Catalunya i Espanya no els
preocupava el virus letal, al cap d´unes
setmanes va arribar a Itàlia, a
Espanya i Catalunya ...i es van començar a preocupar.
Un dia va arribar a Madrid i la gent estava molt
espantada. I de Madrid va anar a Barcelona . Van fer quedar totes les persones
a casa , la gent estava molt
angoixada i van anar a comprar per dues
setmanes. Van arrasar els supermercats, el virus letal va arrasar a tot el
món...La gent es preguntaven quan traurien la vacuna i els experts van dir que
fins al cap de 18 mesos. La gent no
podia sortir de casa,. Passades 2
setmanes la gent ja podia començar
sortir però amb molta precaució.
Divuit mesos
més tard havien aconseguit treure la vacuna i la gent se la
va posar. El virus letal s’havia extingit, només quedava els record del virus i
de tota la gent morta.
Lluc Casals
.......................................
Jo estava tan
tranquil·laescoltant la radio a casa meva una tarda de pluja i de cop i volta
vaig sentir una cosa que em va alertar molt. Era sobre un virus sorgit a la
Xina, anomenat Coronavirus, perquèsegonselscientífics tenía forma de corona.
Em va
espantar moltperòemvaigdir: Segur que no arriba, perquèpatir!
Amb el
pasdelsdies, la cosa anavaempitjorant ,
va venir a Itàlia i deun’hido ( deu
n’ hi do)!, a Espanya i llavors...a Catalunya.
Éscom una
grip normal però es propagavamoltràpidament i la gent gran o baixa de defenses
es podrien morir, moltagentjas’hamort
per aquest virus.
Quan va
arribar a Igualada la situació va empitjorarmolt i ara estic aquí a casa 2
setmanesavorrida i en quarantena,escrivintaquestahistòria. Nomésdesitjo que la
situaciómillori.
Emma Elies Pla 6è
-----------------------------
Fa uns anys a la
Xina les persones van inventar una
recepta d’una sopa amb ratpenats. A la gent li agradava molt, però no es van
imaginar com podia ser de perillós per un ésser humà. Els ratpenats
com sabeu, són mamífers i també poden
tenir lamalaltia com nosaltres i si el
ratpenat que mengeu té un virus , doncs també el tindreu vosaltres. I vet aquí una
història que amb els anys es convertiria amb llegenda.
Hi havia una vegada una família
xinesa, menjava per dinar sopa de ratpenat. Aquet ratpenat era bastant vell i tenia
una malaltia. Aquella família no ho sabia i ho van menjar. El virus va afectar a la família
com una grip normal, però passaven dies i dies i cada vegada tenien més febre,
més tos ... Per això van anar al metge, però ell no sabia que els hi passava,
mai havia vist un virus així. Els malalts cada dia es posaven pitjor i el virus
anava creixent, de 4 infectats va passar a 20.000.Els metges li van posar com a
nom coronavirus, perquè era com el rei
dels virus. Els metges de cada país investigaven sobre el nou virus, però el número d’infectats anava
creixent i creixent, per això els metges els deien: ‘’siusplau no sortiu gaire al carrer,quedeu-vos a casa. ’’. Així tota la gent els va fer
cas i el virus poc a poc es va anar morint
perquè no trobava gent per infectar.
Després d’uns quants mesos la gent ja podia
sortir de casa, però les persones que s’ havien
infectat van morir. Els xinesos van deixar de menjar sopa de ratpenats,
i sempre estaven molt alerta del que menjaven.
Maria
b.
--------------------------------------
LA VIDA DEL CORONAVIRUS
Hola, sóc el corona virus, i avui us explicaré el meu diari , sobretot com vaig néixer.
Tot va començar a Xina, una ciutat espectacular, mentre un noi/a es va menjar una hoste sopa de ratpenat, es veu que els ratpenats eren les meves cames fins que vaig canviar d’hoste.
Em vaig anar expandint i vaig anar de persona en persona, però al cap d’uns dies ja m’havia expandit per tota la Xina, i la gent es va preocupar.
Parlem de mi, jo sóc un virus, semblant a la grip, no sóc molt fort, però la gent em té por i no es volen acostar a mi i em sento molt sol. En general ,Solament puc atacar a la gent gran, la gent amb patologies, o sigui que no us heu de preocupar.
Però va arribar un punt, que no en vaig tenir prou amb la Xina i vaig decidir que volia veure món, viatjar cap a Itàlia, Catalunya, Espanya, ...
Va arribar un punt on es confinaven els llocs infectats, i la gent comprava com uns bojos, semblava que havia de venir la guerra. Això ha arribat molt lluny! -deia la gent.
La gent però seguia fent vida normal. Els catalans es quedaven a casa, ho volien fer bé . A Catalunya ningú n’hauria de sortir ni entrar.
En canvi alguns espanyols viatjaven cap a Múrcia i a mi això ja m’ anava bé perquè viatjava molt i anava escampant la meva virulència
I ara, no se com acabarà tot plegat. Vull tornar a actuar, he contagiat moltes persones a Igualada, però no en tinc prou! Així que si et trobo pel carrer ja pots córrer que segur que t’atraparé
I conte contat, aquest virus s’acabarà.
Laia Farguell
-----------------------
En una ciutat molt gran es va crear un virus molt
reduït per baixar la súper població .Els presidents d’aquella ciutat van manar
inventar un virus com he dit. Aquest virus se’l
va anomenar coronavirus , es basava en una grip normal i corrent . En
unes setmanes, ja el van haver creat i el van contagiar en una petita part
d’una estació de tren .Al cap d’unes setmanes als hospital ja tenien resultats
de contagi i van demanar que els metges
no fessin res. Però va haver-hi un problema en aquesta decisió, i és que els familiars que venien a visitar-se també van agafar-lo i es va convertir en una
gran plaga. Primer no se li va donar
importància però al cap d’ uns mesos després s’ havia contagiat una gran
part del mon. Es va anomenar la gran epidèmia
Covit-19 perquè s’havia contagiat molta gent. Ara mig mon esta a l’atur i no saben que passarà....... Aran
....................................
Pinte
virus
Hi havia una vegada un senyor que era granger de vaques.
Un dia va sortir al carrer i va anar a la seva granja i li va començar a fer mal el cap, després la
panxa i després li van començar a sortir unes taques a les mans... Va anar molt
ràpid a casa i quan va arribar va investigar, va descobrir que tenia un virus
que es deia ´´Pinte virus``.
Ell volia ser famós i es va maquillar i va sortir al carrer anunciant
aquest virus mentre deia que tots en tinguessin
cura tot i que el virus no es contagiava mitjançant els humans, només es transmetia si menjaves carn de vedella.
Els símptomes del virus eren: mal de cap, mal de panxa, mal a tot el cos
i sobre tot, unes taques al palmell de la mà i dels peus.
La seva dona que era infermera li va donar uns medicaments que no
funcionaven i Sanitat va recomanar a tota la població no menjar carn de vedella
fins que es trobés la cura a aquest terrible virus.
Passats uns dies el granger es trobava pitjor, la desesperació de la
seva dona la va portar a l’extrem d’agafar una vaca i amb uns quants amics
químics i doctors seus, van sacrificar-la per
investigar i trobar una cura. Dos
dies més tard l’home ja estava a ‘l UCI. La
seva dona sense que encara estigués acabada la vacuna no va esperar més
i li va injectar. Al cap d’unes hores
l’home no millorava però després de cinc o sis hores va sentir-se millor i al cap
de 15 o 16 dies estava molt millor i es va recuperar. Gràcies a la insistència
i voluntat de la dona del granger es va trobar una vacuna que va salvar a molta gent.
Idaira
.......................
Hola,
sóc el corona virus, i avui us explicaré el meu diari , sobretot com vaig
néixer.
Tot
va començar a Xina, una ciutat espectacular, mentre un noi/a es va menjar
una sopa de ratpenat, es veu que els
ratpenats eren les meves cames fins que vaig canviar d’hoste.
Em vaig
anar expandint i vaig anar de
persona en persona, però al cap d’uns dies ja m’havia expandit per tota la
Xina, i la gent es va preocupar.
Parlem
de mi, jo sóc un virus, semblant a la grip, no sóc molt fort, però la gent em
té por i no es volen acostar a mi i em sento molt sol. En general
,Solament puc atacar a la gent gran, la
gent amb patologies, o sigui que no us heu de
preocupar.
Però
va arribar un punt, que no en vaig tenir prou amb la Xina i vaig decidir que
volia veure món, viatjar cap a Itàlia, Catalunya, Espanya, ...
Va
arribar un punt on es confinaven els llocs infectats, i la gent comprava com
uns bojos, semblava que havia de venir
la guerra. Això ha arribat molt lluny! -deia la gent.
La
gent però seguia fent vida normal. Els
catalans es quedaven a casa, ho volien fer bé . A Catalunya ningú n’hauria
de sortir ni entrar.
En
canvi alguns espanyols viatjaven cap a
Múrcia i a mi això ja m’ anava bé perquè viatjava molt i anava escampant la
meva virulència
I
ara, no se com acabarà tot plegat. Vull
tornar a actuar, he contagiat moltes persones a Igualada, però no en tinc prou!
Així que si et trobo pel carrer ja pots córrer que segur que t’atraparé
I
conte contat, aquest virus s’acabarà.
Laia Farguell
........................
El nou virus Covit19
Els científics, han creat un nou
virus. perquè mati una miqueta de gent
del planeta, segons ells n’ hi ha massa.
Aquest virus l’han deixat a la Xina, perquè és un lloc on hi ha moltíssima
gent. A aquest virus, nouvingut, li han
posat el nom de Covit19, i sabeu que té vida pròpia i aquí comença la història:
Doncs, sóc jo, el famós
Covit19. M’han creat perquè destruís una
mica de població i així ho faré! Acabaré amb tot el mon! El que no sap la gent
es que m'han creat uns científics, i el que no saben els científics, és que
fins i tot ells desapareixeran . Jeje!!!.
Avui,
és el primer dia que entro en acció, ja he fet el meu pla: Em dirigiré al mig de Wuhan, entraré al cos d´una persona, ella parlarà
amb alguna altra i jo aniré passant de persona a persona. D’aquesta manera em reproduiré
i quan siguem molts, ens dirigirem cap a
un altre país.
Hem estat alguns dies, reproduint-nos, i ara que tenim gran part de la Xina infectada, una quarta part dels nostres, es quedaran aquí i la resta, ens colarem en qualsevol persona que viatgi en cap a un
altre país.
avió
Ara estic en una fase molt delicada,
nosaltres ja ens hem repartit per tot el mon. Aquest científics no
ens han pogut controlar gens ni mica.
Però ara ens ho posen més difícil, han decidit
que tothom faci quarantena i no puguin
sortir de casa seva. Els donen 3
dies per anar a comprar tot lo necessari, perquè sinó no tindrien menjar i es
moririen de gana. Els diuen això, perquè
sembla que totes les botigues també
haurien de tancar.
Amb tot això el que vull dir és
que davant d’ aquestes grans mesures he
convocat a la resta de Covits19, per fer una gran reunió.
En aquesta reunió els he dit que
ens havíem de repartir per tots els supermercats i atacar a la gent, sinó ens extingirem
ràpidament.
Ens hem repartit, un per un als
supermercats. El problema ha estat que
en arribar als supermercats tothom
portava mascareta i guants, i aleshores,
no sabiem per on colar-nos.
Estic....una mica preocupat! Ja no sé que més podem fer.
Al cap d’un temps , el Covit -19
tornà a parlar
-Ara, ja han passat un parell de mesos. No hem pogut contaminar a
gaires persones més. Aixòsí, vam treballar força, va morir molta gent. Lo pitjor de tot és que ja han inventat la vacuna i la gent s’està
vacunant i això ens fastigueja bastant. Ara sí que tenim els dies
comptats, moriran molts dels meus...
Sóc l’últim supervivent, estic
molt dèbil, dubto que resisteixi gaire més.
Mar Irla
.............................
EL RIU DANC
Hi havia una vegada una nena que es deia Flor. El Divendres 27 de febrer la seva mare tenia una visita programada a l’hospital de Manresa perquè es trobava malament feia dies. Els metges li van dir que tenia una cosa molt estranya: un virus desconegut en aquell moment. Aquest cas es va enviar a tots els hospitals de Catalunya perquè trobessin algun fàrmac.
Tots els metges van fer tot el possible per trobar cura a aquest virus. Després de molts estudis van descobrir que el virus afectava molt les vies respiratòries i no permetia respirar bé. Al cap d’uns mesos, van sentir que una senyora que es deia Marta del poble de la família de la Flor, va trobar la cura sense ser metge. Ella treballava en un supermercat, però el fet és que sabia molt perquè llegia molt. Ella es va assabentar que, al costat del seu poble, tenia un riu que es deia Danc. Les seves aigües eren de color daurat, però el més especial era que curava tot tipus de ferides i malalties.
La Marta va contactar amb la família de la Flor, i la mare de la Flor va anar a provar l’aigua del riu Danc per veure si resultava ser eficient també en el seu cas. Ella cada dia bevia un got d´aquella aigua durant una setmana. Sorprenentment, després d´una setmana, es va curar i tots van estar molt contents.
Finalment, la família de la Flor va explicar a tots els hospitals la cura del virus que l’havia fet patir tant, provocant-li dificultats respiratòries. L´Estat va premiar la Marta i ella va recalcar la importància de llegir i documentar-se. El riu Danc va esdevenir el riu més conegut de tot el món perquè va curar a milions de persones de cada país.
...................
L’ aventura dels set amics
Hi havia una vegada en un
planeta de la galàxia que es deia terra una colla d’ amics que es deien Laia,
Martí, Jordi, Emma, Helena, Júlia i en Jan, que els hi encantava quedar amb ell
per parlar i jugar a futbol.
Un dia a l’escola van venir
uns científics a ensenyar-los coses com per exemple: com es feien les vacunes i
també a fer un experiment. Quan estaven fent l’experiment la Laia va anar al lavabo, i
va sentir dues persones, que semblaven científics, que xerraven sobre un
virus letal.
A la tarda quan van acabar
les classes els hi va explicar als seus amics que havia sentit, que s’estava
fent un experiment per fer què gent gran i persones amb problemes de respiració
es morissin i que aquest virus es deia
covit19. I tots van dir:
- Això no pot ser, hem de fer alguna cosa al respecte.
- Però nosaltres sols no ho
podem fer!- Va exclamar en Jan.
La Laia va dir confiada:
- Tranquil, que nosaltres podem!!!
Se'n van anar a la casa de
l’arbre i van idear un pla per fer la vacuna, però el Martí va dir:
- I si no arribem a temps i
el propaguen, què farem?
-Doncs idearem un altre pla.- Van dir tots mentre
reien.
I totes les tardes anaven a
la caseta de l’arbre fins que es feia de nit
L'Helena mentre donava un volt amb la bicicleta ,va sentir a un grup de persones
que el 19 d’abril hi havia una gran convenció. Per sort encara tenien un mes
per acabar de preparar-ho tot . L'Emma va dir que tindríem d’anar de
camuflatge, que la seva mare li podria fer la vestimenta. I tots van dir que
els semblava be.
-Al cap d’un mes...
Al mati a primera hora van
revisar el pla, i van posar les coses a
les motxilles. En havent dinat es preparen i se'n van a la convenció. Es van
colar i van veure que a l’entrada del laboratori hi havia guàrdies i els costaria entrar, després de
mitja hora passant pels conductes de ventilació van trobar el laboratori però havien fet tard ,veuen el tubet que contenia
el virus ja no hi era.
El Martí, l’Emma i en Jordi es van quedar fent més vacunes. Al cap d’ uns
dies van donar les vacunes als hospitals per si algú encara estigues infectat i
els científics que havien crear el virus
la policia els va detenir , i tot es va solucionar.
Iria
.........................
EL MISTERI DEL LLIBRE PERDUT
En
un poble anomenat Hafelpufen, allà hi vivia una nena que es deia Gerd, ella
sempre havia volgut tenir un gat però la seva família no tenia gaires diners.
Però un dia van trobar un gateta negra se la van quedar i li van posar de nom Blaqui. Un dia després, la Gerd estava a la seva
habitació amb la gateta i va sentir que algú deia –hola. Va tenir un ensurt
però era la gata que parlava, li va explicar que ella podia parlar era un gata
màgica. També li va explicar que necessitaven la seva ajuda perquè en el mon de
la fantasia algú havia robat un llibre de màgia negra, si aquest llibre queia amb males mans podia
ser molt perillós, per això el tenia el rei guardat amb pany i clau. Ella li va
preguntar que perquè li demanaven a ella si no en sabia res de fer màgia. La
Blaqui li va dir que el seu besavi havia estat un dels mags més famosos de la
història al mon de la fantasia i la seva besàvia una amazona d’unicorns
impressionant, i que ella, la Blaqui,li podia ensenyar màgia. Solsament en un
mes ja va estar preparada per anar a resoldre el misteri.
La Blaqui va xiular amb
un xiulet i va venir un fènix a buscar-les per anar al mon de la fantasia. Quan
van arribar, a la Gerd li va encantar però també van trobar un unicorn mort.
Això al mon de la fantasia era un delicte molt gran perquè veure la seva sang d’ un unicorn et feia rejovenir. Quan van aixecar el cap van veure
una cabra de 4 caps que va fer caure la Blaqui. La Gerd va llançar un encanteri
que va fer que desaparegués per sempre i el llibre va caure. El que havia passat és que el llibre se l’ havia menjat una cabra que estava sempre dormint en una cova. A qui li va agafar el virus ? no ho veig
clar. Li va agafar el coronavirus i li van sortir 4 caps. No sabia que fer i es menjava tot el que
trobava per intentar curar-se. Van tornar a guardar el llibre al seu lloc
i van fer una còpia d’ algunes pàgines. Què
li van donar ? a qui?li van donar per agrair-li el que va fer i també un fènix
per tornar a casa i que se’l quedés. La Blaqui de tan en tant l’anava a visitar
i seguia aprenent. I així va ser com van resoldre el misteri del llibre perdut.
Jordina
.........................................
Fa,
uns dies era 21 de juny i la primavera com cada any tornava a marxar… i
un any més era fi de curs, però aquest era especial per a mi i els meus
companys de 6é, perquè aquest any era l’últim que el ( treu aquest el) passàvem
a la nostra petita escola, el St. Gil. A part aquest any ho vam celebrar una
miqueta diferent de la resta i tot per culpa del maleït coronavirus o covit-19.
Deixem-nos d´altres coses no tan importants i anem al gra. Lo que us explicava,
un cop acabada la cerimònia, jo i els meus amics de 6é i 5é, ens vam despedír acomiadar,
(encara que amb alguns els veuria l’ endemà per anar a la piscina...). però
quan vaig arribar a casa, el meu pare hem va dir:
-noies,
tenim un problema, ara cap a l’ estranger, concretament Àfrica i tots els
països d’ allà, no tenen metges, i ens han cridat als metges Europeus, perquè anem cap allà a solucionar el
problema, sinó morirà molta gent, perquè
son pobres hi ha sobrei a més a mésno tenen metges.
A
també ens va dir que hi tindríem quehauríem
d’anar tota la família, osigui, el meu pare, la meva mare, el meu germà besso,
i jo. Ja hem diràs, jo vuliequedarmé aquí amb els meus amics☹! Però per sort el
meu pare, hem va advertit que sol son dosserien dues setmanes per metge. I que l’endema
tindretindria temps de despedir-meacomiadar-me dels meus amics. Hem vaig tranquil·litzar, al sentir això.
L’
endemà, quan hem vaig despedir dels meus amics, vaig venir cap aquí a casa i
tot seguit, vam agafar el cotxe i ens vam dirigir a l´aeroport de Barcelona.
Més tard vam pujar a l’ avió i ens vam dirigir cap a Níger, el país més pobre
del mon (segons la meva mare). Quan vaig arribar, hem vaig quedar de peus a
terra! Els nens petits eren extremadament prims, la gent tenien com cicatrius
per la cara i el cos, feia una calor que et mories i les cases estaven en molt
mal esta! Ens van acollir, en una casseta petita feta de fang i palla, on també is’ hiallotjaven, un altra família
Catalana, a lo qual per el pel que vaig entendre també eren metges. Allà i hi havia
una altra nena, que es deia Ona, que per casualitat també era de la meva edat. El
meu germà venia amb nosaltres, perquè aquella nena era filla única i no tenia
amb qui jugar.
Aquesta
frase no té sentit, la finalitat no és
perquè venia el germà, caldria canviar-la
Anaven
passant els dies i un dia passejant per allà ens vam trobar amb una altranena
que també tenia 12 anys, i el seu germà bessó també. Quan la vaig veure, hem va
donar com una miqueta de fastig, perquè eren molt prims i secs i se’ls i notaven els ossos. No enteníem ven ver el que
deien, però pel que vam entendre nosaltres tres, és què s´estaven morin de
gana, ells i la seva família. La Ona, el Jan (el meu germà) i jo, no vam parlar
durant tot el camí a casa, perquè estàvem traumats, per la situació de vida allí.
A sobre la mare d´aquella nena tenia el coronavirus i s’estava morint. Al cap
d´uns dies de pensar i pensar jo vaig tenir una gran idea, nosaltres que anàvem
sobrats de menjar, en podíem guardar d’amagat, i després anar a veuréportar-lo
a la nena aquella que es diu Lewa i el seu germà en Dakarai. Així que l’endemà vam començar el nostre pla,
vam agafar menjar i els hi vam portar. quan els vam trobar i els hi vam dir que
aviem portat menjar per a ells, es van posar súper contents, de fet ens
tractavenens van tractarcom a deus. Així que cada dia fèiem el mateix. Va
arribar el dia de marxar i jo i la Ona ens vam tenir quehaver de separar, jo li
vaig donar el meu número de telèfon i ella hem va donar el seu. El meu pare hem
va dir que va ajudar a molta gent i que va salvar moltes vides.
Un cop allà a Torà el meu poble hem vaig
trobar amb els meus amics i els i vaig explicar milions de coses.
fi
MARIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada