Estimat/da lector/a,
El meu nom és Aina, visc a Cambrils i
tinc 17 anys. Sóc la tercera de quatre germanes. Aquest dies com a família em
estat pensant lo dur que deu ser aguantar aquesta pandèmia a l'hospital. Per
això volia escriure't aquesta carta.
Se que no ens coneixem i segurament no
puc arribar a imaginar la valent/a que estàs sent. Per hi ha algú que si sap
pel que està passant. Pot ser el que menys el ve de gust ara és parlar de Déu.
Tot i així volia compartir aquest text de la Bíblia 1 Pere 5:7
"Descarregueu sobre ell tota la vostra angoixa, perquè ell(Déu ) es
preocupa per vosaltres. " La veritat és que may he passat una malaltia
greu. Però si que he agut de passar per quiròfan degut a un acident que em va
deixar cega d'un ull. El text esmentat abans ha sigut un gran recolzament per
mi com també la esperança de Isaies 33:24 "I cap habiatan dira: Estic
malat " Aviat podré recuperar la vista i ningú estarà malat.
Tan de bo ens haguéssim conegut en una
altra situació més favorable. De totes maneres vui donar-li ànim per a que
segueixi endevant. A més de fer-li saber que Déu i jo l'estimem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada