Gràcies Marc

Cartes que curen.

Era un diumenge a la nit i en Marc es trobava malament.  Li va comentar a la seva mare i van anar a urgències.  Li van fer diferents proves i van veure que tenia una malaltia molt dolenta.

En Marc es va quedar petrificat:

-Tinc el Coronavirus,  què és això?

El metge li va respondre ràpidament amb una explicació llarga però 

clara. Van tornar a casa i li van comentar al germà del Marc, el Radu, i també es va quedar petrificat però no es va preocupar molt. Va dir confiat:

-Marc,  tu ets el meu germà i et conec millor que ningú.  Sé que ho superaràs.

En Marc es va quedar una mica més tranquil perquè sabia que tenia l’ajuda de la seva família, però  encara faltava dir-ho  a la seva classe. Al dia següent no va poder anar a classe, estava aïllat. Quan els companys van saber el motiu de la seva absència es van quedar callats, no van dir res.  El dia escolar va acabar i en Marc estava molt trist perquè no sabia res dels seus companys. 

El dia següent a la classe no hi havia ningú, ni la senyoreta Pepita. Tots estaven confinats a casa. Online van recollir cartes. Les van fer arribar al Marc.  

El Marc va començar a llegir-ne una  i li va caure una llàgrima gegant que li va sortir del cor, va  llegir-ne una altra i una altra llàgrima del cor i així amb les 32 cartes. Totes feien referència a la força que té el Marc per superar-ho tot. A través del mòbil li van enviar un muntatge que havien fet entre tots des de les respectives cases. En Marc en aquell moment era com si no tingués  el Coronavirus, se’n va oblidar. Va continuar aïllat durant molts dies.  

Ara sóc jo qui us parla, el Marc. Gràcies als metges, a les infermeres  i els infermers, a aquelles cartes i aquell vídeo, em vaig curar. Moltes gràcies. 

Sobretot, deixeu-vos cuidar, els metges no paren de lluitar, vosaltres tampoc no heu de parar. Endavant!