SOL DE SOSTRE
“Sempre és massa d’hora per rendir-se”
Norman Vincent Peale
Les agulles del rellotge, avui, espases són,
Ensagnades prenen avantatge dins d’aquest joc.
Poca mira, la que tenen elles, juguen amb foc,
I no saben que el que cremen per molts és un tresor.
Cap d’esponja i cor de pedra, així es el temor,
Galopa cap a terres llunyanes passant pel nostre sol.
Un problema li ha sorgit, la llum l’ha atordit.
Com vampir torna a la tomba i mai més torna a sortir.
Les flors desmaiades germinen, un raig de Sol les ha guarnit,
Apoderades d’aigua i terra es comencen a vestir.
El poble sencer les rega i entre tots recuperen així,
Cada flor desmaiada que el temor va deprimir.
Cel lluent de sostre, camp de paret
Les serps canvien de capa al poble li entra set
Set d’amor, set d’il·lusió
L’aigua no té gust diuen, però ara li han trobat
sabor.
Carme Cases
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada