Benvolgut personal sanitari/pacients,
Us adjunto el meu text per donar ànims i suport.
Jo sóc una nena de 13 anys que vull sortir de casa, mai ho hauria dit però tinc ganes d’aixecar-me a les 7:30, anar a l’institut, continuar amb la rutina de cada dia. Vull veure als meus amics i amigues, vull fer esport amb una pista i no a casa, vull anar a tornejos i gaudir.
Però ara és hora d’ajudar a aquelles persones que més ho necessiten i junts ho aconseguirem.
Nens, nenes, avis, avies, metges, metgesses, doctors, doctores i per tothom que llegeixi aquest escrit. És un moment molt difícil per la societat, difícil i trist, per les persones que estem tancats a casa i els que estan als hospitals, però sobretot és mes trist per els familiars que han perdut alguna persona estimada sense poder estar al seu costat.
Aquests dies me n’he adonat que no donem valor a les coses fins quan realment ja no les podem fer, me n’he adonat que la vida és injusta però sé que tots junts des de els més petits fins als més grans,
ens en sortirem i d’aquí poc tornarem a la normalitat.
El servei de sanitat no es tracta de les millors maneres, són heroïnes i herois, són persones que ho donen tot per salvar vides de persones que n’hi coneixen i tot i així la gent dona més importància als cantants o als esportistes.
Junts sortirem d’aquesta i no ens rendirem fins a l’últim xiulet!
Una abraçada,
- 1r ESO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada