Adjunto carta d´una alumna del nostre centre. Us anirem enviant moltes més.
Rebeuu una forta abraçada , molta força i molts ánims
Carta alumna Epuran 4t eso SANT JAUME LES HEURE
Bon dia
Començo presentan-me, que suposo que això és de bona educació.
El meu nom és Irina i
sóc una estudiant de 4t eso. No sabia molt bé com podria jo ajudar en tot el que estava
passant fins que l’escola ens a aportar les iniciatives d'enviar cartes als hospitals. I encara
que no ens coneguem espero al menys poder entretenir-te uns minuts, que si la tancada a
estones ja és dur no em vull imaginar com és per als guerrers que esteu lluitant contra la
bestia.
Avui és dia 4 d’abril de 2020
Encara és aviat, I hi ha molta calma al carrer. Només un colom s’atreveix a passejar per
davant la finestra. Sento passar només un cotxe. Ni tan sols el vent, que aquests dies
bufava sembla ser valent avui per fer-ho. Aquests dies són molt estranys. Però sobretot
tothom és conscient de l’importància que té ara mateix, QUEDAR-SE A CASA.
Potser ets una persona que esta aillada de la teva família, amics… Fins i tot potser sents
que estàs sol.
Però vull que sàpigues, que NO ESTÀS SOL.
Veig força dibuixos a les finestres del bloc de pisos de davant de casa. Són DIBUIXOS QUE
HAN FET PER TU. Per recordar-te que NO ESTÀS SOL. Que som molts els que PENSEM
EN TU.
Aquests dies penso sovint, què faré quan es pugui sortir? On aniré? A qui abraçaré el
primer de tots? Será el mateix que sempre?
Però sobretot penso, com deu estar la gent que
a perdut familia? I la gent que no té prou recursos? I tu? Com estàs?
Aquests dies m’han fet reflexionar. Les petites coses de cada dia ara semblen grans
meravelles. Els detalls que qualsevol altre dia passen desaperceguts, ara semblen grans
moments, dignes de remarcar.
I m’he proposat gaudir d’aquells moments de calma, de tombs sense rumb.
Vull donar-te molts ànims, tot i que no és fàcil i menys en les circumstàncies que estàs ara,
però hem de ser positius i mai perdre l'esperança que això ens servirà per a alguna cosa
bonic, per valorar més les cosetes petites, les que avui tant ens fan falta ... com una
abraçada càlid d'un ésser estimat, un petó, un cafè amb amics, una barbacoa en família, etc
…
Gràcies per riscarte la teva vida per nosaltres, ets un gran heroi. I de recorda-te que NO
ESTÀS SOL.
Espero haver-te distret una mica.
Gràcies per llegir aquesta carta. L’he escrit PENSANT EN TU.
Una abraçada immensa, en
la que sobren les paraules.
Irina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada