Translate

dimarts, 7 d’abril del 2020

Gràcies Irina

Adjunto carta d´una alumna del nostre centre. Us anirem enviant moltes més.

Rebeuu una forta abraçada , molta força i molts ánims

Carta alumna Epuran 4t eso SANT JAUME LES HEURE

Bon dia Començo presentan-me, que suposo que això és de bona educació. 
El meu nom és Irina i sóc una estudiant de 4t eso. No sabia molt bé com podria jo ajudar en tot el que estava passant fins que l’escola ens a aportar les iniciatives d'enviar cartes als hospitals. I encara que no ens coneguem espero al menys poder entretenir-te uns minuts, que si la tancada a estones ja és dur no em vull imaginar com és per als guerrers que esteu lluitant contra la bestia. 

Avui és dia 4 d’abril de 2020 Encara és aviat, I hi ha molta calma al carrer. Només un colom s’atreveix a passejar per davant la finestra. Sento passar només un cotxe. Ni tan sols el vent, que aquests dies bufava sembla ser valent avui per fer-ho. Aquests dies són molt estranys. Però sobretot tothom és conscient de l’importància que té ara mateix, QUEDAR-SE A CASA. 

Potser ets una persona que esta aillada de la teva família, amics… Fins i tot potser sents que estàs sol. Però vull que sàpigues, que NO ESTÀS SOL.

 Veig força dibuixos a les finestres del bloc de pisos de davant de casa. Són DIBUIXOS QUE HAN FET PER TU. Per recordar-te que NO ESTÀS SOL. Que som molts els que PENSEM EN TU. 
Aquests dies penso sovint, què faré quan es pugui sortir? On aniré? A qui abraçaré el primer de tots? Será el mateix que sempre?

 Però sobretot penso, com deu estar la gent que a perdut familia? I la gent que no té prou recursos? I tu? Com estàs? 

Aquests dies m’han fet reflexionar. Les petites coses de cada dia ara semblen grans meravelles. Els detalls que qualsevol altre dia passen desaperceguts, ara semblen grans moments, dignes de remarcar.

 I m’he proposat gaudir d’aquells moments de calma, de tombs sense rumb. Vull donar-te molts ànims, tot i que no és fàcil i menys en les circumstàncies que estàs ara, però hem de ser positius i mai perdre l'esperança que això ens servirà per a alguna cosa bonic, per valorar més les cosetes petites, les que avui tant ens fan falta ... com una abraçada càlid d'un ésser estimat, un petó, un cafè amb amics, una barbacoa en família, etc …

 Gràcies per riscarte la teva vida per nosaltres, ets un gran heroi. I de recorda-te que NO ESTÀS SOL. Espero haver-te distret una mica. Gràcies per llegir aquesta carta. L’he escrit PENSANT EN TU.

 Una abraçada immensa, en la que sobren les paraules. Irina

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada