Granollers, dilluns, 27 d'Abril del 2020
Hola,
Em dic Edurne, tinc 9 snys i visc a la ciutat de Granollers.
El que et volia dir és que, més aviat del que t'esperes estaràs a casa amb la teva familia, i t’estaran esperant amb els braços oberts i amb la il.lusió de tornar a estar tots junts.Segur que aquets dies us heu trobat molt a faltar però heu pensat molt els uns amb els altres.
Quan tornis a casa, javeuràs que tota la teva familia es possara molt contente de tornar-te a veure , i tot aixo que estic dient estic segura de tu vols que passi. Aixi que ànims perque segur que pots tornar a casa molt aviat , perque si ho penses segur que lluitaràs per sortir de l’ hospital el mes aviat possiple, tu pots!!!
Segur que surts molt aviat del hospital i això vol dir que et possares bé i al final tornaràs a fer tot allò que tan t’agrada… Aquests dies la teva missió és posar-te bo/na i sortir del hospital i arribar a casa amb la teva familia, i quan acabis la teva missió -que segur le la aconsaguiras- ja no estaràs mai més sol/a ni tampoc apartat de ningú a qui t’estimis!!!!!!!
Un petó molt gran i una abraçada i ….recorda….. tot anira bé!!!
De: Edurne Freiria Iranzo
Granollers, 29 d’abril del 2020
Hola!
Soy Eider y tengo 9 años.Voy al colegio Educem y me encanta jugar con mis amigos. Una vez cuando tenia 6 años estuve ingresada en un hospital general .Estuve unos 15 días ingresada. No es lo peor que puede pasar en la vida, al menos no tienes que estar preocupado o preocupada de las faenas de casa, por ejemplo, o de hacer la compra,la comida etc… Ahora sólo tienes que preocuparte de ponerte bien. Seguro que si cierras los ojos y lo deseas con todas tus fuerzas, lo conseguirás!!
Espero que salgas pronto del hospital para poder celebrar que te has curado!!.
Un abrazo y un beso muy fuerte, de tu nueva amiga
EIDER
Imma Cladellas Granollers 27/04/20
Hola,
Em dic Imma i tinc 9 anys. Visc a Granollers i vaig a l'escola Educem. Faig 4t de primària. T’escric aquesta carta perquè m'agradaria donar-te molts ànims en aquesta situació que estàs visquent estic segura que aviat acabarà tot.
Jo ara que estic a casa meva confinada , penso molt en tota la gent que esteu lluitant per fer fora del vostre cos aquest virus. N’estic segura que ho aconseguireu!!!!
Segur que aqui en el hospital et cuiden super bé , i que aviat podràs abraçar-te amb la teva família i els teus amics, podràs passejar, respirar l’aire dels camps, de la platja..
Bé, espero que tot això acabi ben aviat , i estic segura que guanyaràs al virus i aviat podràs tornar a casa.
Entre tots el vencerem i aconseguirem poder tornar a abraçar-nos, riure, jugar, passejar i fer tot allò que tant ens agrada !!!!
T’envio una abraçada virtual molt forta que et donarà molta força per poder sortir aviat!!
Un petó,
IMMA
Venceremos al coronavirus
Granollers, 27 de Abril del 2020
Hola:
Me llamo Hugo. Soy un niño de 9 años del colegio Educen de 4t de primaria y vivo en Granollers.
Soy pequeño y me gusta el futbol, tengo el pelo corto y de color negro.
Me gusta mucho el futbol y jugar a videojuegos.
Siii se que lo estas pasando mal porque estas un poquito enfermo y porque tu familia no puede acompañarte y no puedes recibir sus besos y abrazos, pero a pesar de la distancia ellos no te olvidan y siempre estás en sus corazones, no solo tu familia sino que todos estamos contigo.
Mucha fuerza porque esta puede ser una piedra muy fea en el camino, pero la pisaras, hacia un futuro maravilloso todos juntos contigo.
Cierra los ojos y piensa en las pequeñas cosas para que saques toda la fuerza que tienes, porque ni te lo imaginas, yo te intento mandar algo de la mía. No sueltes la cuerda, sigue tirando porque pronto estarás fuera conmigo, con tu familia, con el mundo.
Estoy seguro que pronto vencerás a este virus porque tu puedes, a pesar de lo difícil que es, tu puedes con esto y más.
Te mando un abrazo y un beso gigante pero tu prométeme que sacaras toda tu fuerza.
TU ERES UN/A CAMPEÓN / NA
Muchos ánimos, tu amigo Hugo te está esperando fuera.
Granollers, 28 d´Abril del 2020
Hola estimat Amic o Amiga,
Visc a una ciutat, a Granollers, em dic Maima i tinc 10 anys. Ara en aquests moments difícils, ens pensem que no podem o que estem sols.
Però si mirem cap a dalt ens adonem que tenim sempre persones que ens donen la mà. Potser, quan ens anem a dormir , pensem que estem dins d’un pou però si mirem millor en aquell pou sempre hi ha una corda que l’ agafen persones que t’estimen i mai la deixaran anar perque tu t’agafis de la corda i surtis.
Jo crec que a vegades els humans diem coses sobre nosaltres, per exemple; que no podem o que no sabem, però això no es veritat, nosaltres valem mes del que ens pensem.El més trist, però, és que ha hagut de canviar el món per adonar-nos-en. El que et vull dir és que vals molt i d’ aquí molt poc podrem sortir i torna a donar-nos abraçades i sentir el vent a la cara.
Estimat amic o amiga em despedeixo però, sobretot, no oblidis mai que vals molt.!! Te’n sortiràs!!
Maima
Jueves, 30 de abril 2020
Estimado/da,
Me llamo Martina y soy una niña de cuarto de primaria. Tengo 9 años y una hermana de 13 años que se llama Júlia. Te envió esta carta porque se que estás enfermo/a en el hospital y te escribo para decirte que no estás solo/a. Sé que son momentos difíciles para todos, pero me gustaría poder alegrarte con esta carta para darte muchos ánimos y sacarte una sonrisa.
Todo esto pasara y volveremos a ver a nuestras familias y a nuestros amigos seguro que muy pronto.
Yo lo primero que haré es ir a la playa, a ver el mar y celebrar el cumple de mi madre. Seguro que tu también tienes algún rincón especial al que te gustará volver a visitar cuando estés bien. Volveremos a abrazarnos, a pasar tiempo juntos, a pasear cogidos de la mano, a besarnos..volveremos a reir, cantar, saltar, jugar.. Desde mi casa te mando un fuerte abrazo y un beso No estés triste ahora tienes una amiga más y se llama MARTINA.
MUCHOS BESOS Y Y ABRAZOS MARTINA
Les Franqueses, 28 d’abril del 2020
Hola,
Em dic Pol i sóc un noi de 10 anys, vaig a la classe de 4t. de primària de l’escola Educem i la meva professora es diu Anna.
Sóc bastant alt, tinc el cabell castany i els ulls marrons. Jugo a handball. Bé, ara no puc, perquè estem confinats, però l’esport en general m’agrada molt i el handball encara més. També m’agrada molt llegir i els jocs de taula.
T’envio aquesta carta perquè vull que sàpigues que no estàs sol o sola i també te l’escric perquè desitjo que aviat et recuperis i que tota aquesta temporada que has passat ingressat o ingressada quedi només com un record. Estic segur que quan marxi aquest virus tan dolentot i tu et recuperis, podràs tornar a casa, amb la teva família i abraçar-los. Podràs tornar a la muntanya, al mar, a la ciutat, a tot arreu on t’agrada tant. Ja no ens queda tant i tu, com molts i moltes, seràs una persona més que ha vençut al COVI 19. Seràs el meu heroi o heroïna!!!
I qui sap?..potser un dia tot passejant passa pel teu costat un nen de 10 anys, de cabell castany i ulls marrons ..si el veus digues: Pol! I si sóc jo et vindré a fer una abraçada perquè ja tot haurà acabat!
Espero que et recuperis ben aviat!!
Una abraçada,
POL
Granollers, 28 de abril del 2020
Estimat amic/a
Soc en Roger. Soc un nen de 10 anys i visc a Granollers. Vaig a la escola Educem a la classe de 4t de primària. La meva mestra es diu Anna.
Soc alt i prim, amb el cabell bastant llarg per ser un nen i de color castany i soc moreno de pell.
M´agrada molt els esports sobretot el futbol i el handbol i els videojocs. Ara, ja fa uns dies, que ja podem sortir una estona al carrer, es fa estrany perquè no podem anar als parcs ni quedar amb d’altres amics, però segur que tu també ho podràs fer aviat.
Trobo a faltar anar a l’escola, veure als companys/es, fins i tot trobo a faltar fer classe i que de vegades em renyin...és que sóc una mica xerraire i mogut. Però aviat podrem tronar-hi i tu també podràs tornar a la teva feina, o, si estàs jubilat o jubilada, podràs estar amb els néts i netes o amb els familiars que estimes. Ets molt valent/a i HO ACONSEGUIRÀS!
Espero que et recuperis ben aviat!!! I el que és més important... no estàs sol/a.
Una abraçada,
ROGER
Stephany Valentina Thomas Finol
Granollers, 28 de abril 2020
Hola!
Soy Stephany tengo 10 años y vivo en Granollers. Mi maestra se llama Anna Giménez, voy a 4º de primaria.
Soy una niña alta de pelo largo y de color marrón, tengo ojos color miel; me gusta mucho hacer bailes de tik tok y ayudar a la gente.
A ver hemos hablado mucho de mí… ahora hablemos un poco de ti. Sé que estás en un hospital y que no te encuentras bien, esta enfermedad no podrá con la gente que es luchadora y valiente como tu, y aunque no te conozco se que eres fuerte como un/a súper héroe.
Ánimo que sabemos que todos ganaremos esta lucha, me gustaría saber de ti, espero que esta carta cambie tu día, o que almenos te lo alegre un poco.
Con mucho cariño.
Stephany Thomas Finol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada