Hola,
Em dic Erik i tinc 10 anys.
Ja fa quatre setmanes que va començar això del virus.
Tothom s’ha vist confinat a casa, sense sortir, sense poder veure al seus estimats: pares, germans, cosins, amics,...
A nosaltres a casa, estem igual. Fa molts dies que no he vist als meus padrins, i això que abans de tot això, els veia cada dia.
Ara tan sols parlo amb ells per telèfon, i fem alguna que altra videotrucada.
Tinc ganes d’abraçar-los ben fort i donar-los molts petons.
Suposo, que a vosaltres, que esteu aquí a l’hospital, us passa el mateix.
Però ara, heu d’estar tranquils. Heu d’agafar forces i us heu de curar, perquè quan tot s’acabi, quan estigueu bé i ja no tingueu que estar a l’hospital, pugueu retrobar-vos amb els vostres, la vostra família.
No us poseu nerviosos. Tot passarà. Penseu que ara tot el personal sanitari és com si fos la vostra família.
Ja veureu com en breu, tot torna a la normalitat. Tothom tornarà a casa.
Entre tots farem que això s’aturi. A poc a poc és va fent camí.
Molts ànims i una abraçada ben forta.
Salutacions,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada