Bona Tarda!
Us adjunto la Carta.
Espero que us agradi.
Ànims tot anirà bé.
Estimat Amic!
No et conec i crec que mai no et
podré conèixer, però tant se val. Els meus professors em van enviar l’altre dia
un correu molt especial. Es tractava d’un correu en el que ens invitaven a
escriure una carta dirigida a persones, que com tu, i a causa de l’actual
situació, estessin aïllades, sense contactes, sense visites.... Quan el vaig
llegir em vaig veure disposada a realitzar-la ja que és una de les poques
maneres amb què podem ajudar a la gent que ho passa realment malament.
Nosaltres des de casa ens queixem
dient: ”Quin avorriment! Vull veure els meus amics i amigues! No aguanto
més a casa tancada! bla bla bla…. Sempre diem el mateix. Jo em pregunto: què
faríem si estiguéssim en una habitació tancats sense la nostra família només
amb les visites constants dels metges? La veritat és que no en tinc ni idea,
però suposo que deu ser complicat no veure la teva família durant tant de
temps.
Cada dia em llevo pensant en tot
el que passa i amb la gent que esteu ingressats o sols sense que ningú us pugui
fer companyia perquè sou persones de risc. L'únic que vull és que ben aviat
pugueu tornar amb els vostres i estar amb la família i poder disfrutar de cada
minut amb ells, perquè en situacions així és quan de veritat ens adonem de les
necessitem que tenim.
I per acabar us voldria dir que
no deixeu mai de lluitar i segur que d’aquí poc podreu estar a casa vostra amb
els vostres i disfrutar moltíssim amb els que realment estimeu. Des de casa
meva us envio moltes forces i una abraçada molt gran. Vosaltres podeu!
Atentament
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada